El treball de Joan barrejava botànica, antropologia, mitologia, geografia i literatura en un tot harmònic que ens permet accedir al coneixement de la mà de l’estima per la terra, per la llengua i per la gent. Totes aquestres reflexions formen part de les llibretes personals de Joan. En el llibre postum “Diari de Sotaia” plasma durant tot un any, les seues observacions sobre l’oratge, els ocells, algunes persones, els paisatges i, sobretot, les plantes. Una part simbòlica del gran projecte vital de Joan: salvar de l’oblit els sabers populars valencians sobre la vegetació i l’ús tradicional de les plantes.

Mirar, escoltar i sentir mitjançant les paraules de Joan. 

No es podria entendre de cap altra manera.