Joan Pellicer i Bataller
Metge de formació, va dedicar la seua vida a documentar l’utilització tradicional de les plantes al nostre país. Formidable divulgador amb un estil i un lèxic molt personals, entre la seua obra destaquen «Costumari botànic», guanyadora de la primera edició del Premi Bernat i Capó de Difusió de la Cultura Popular (1999), «Herbari breu de la Safor» (1991), «Flora pintoresca del País Valencià» (1999) o les obres «Meravelles de Diània: camins, paratges» i «Paisatges de les comarques centrals valencianes» (1995 i 2007), i «De la Mariola a la mar» (1997), on combina la crònica de viatges, la transcripció de converses amb els habitants, descripció de paisatges, etc., fins conformar una autèntica geopoètica del territori.
Joan Pellicer va ser un metge i etnobotànic amb un profund respecte i estima per tota forma de coneixement i de saber; ple d’amor i admiració per la natura, per la seua relació amb l’ésser humà i el seu misteri. Un infatigable pensador sense prejudicis que va voler construir ponts i espais de confluència entre ciència i ruralia.
El seu treball botànic sobre les comarques centrals no té precedents ni continuïtat quasi 20 anys després de la seua mort.
Descripcions, converses i reflexions personals formen part del diari personal de Joan Pellicer. Durant tot un any plasma en ell totes les seues observacions sobre l’oratge, els aucells, algunes persones, els paisatges i, sobretot, les plantes.
‘Diari de Sotaia’ és una part simbòlica del gran projecte vital de Joan: salvar de l’oblit els sabers populars valencians sobre la vegetació i l’ús tradicional de les plantes.
Amb noves aportacions de materials inèdits i la col·laboració especial de la seua família, donarem forma i contingut a un documental observacional i poètic que tractarà d’acostar-se a la seua visió de la vida i la natura de la manera més honesta possible.
Mirar, escoltar i sentir mitjançant les paraules de Joan.
No es podria entendre de cap altra manera.